viernes, 24 de septiembre de 2010

eth privilègi de patir

plorar era manca de quauquarrés
desirar païasatges perdudi
soniar damb moments ja vençudi
solament un ésser afortunat
pòt plorar tormentat
entà auer coneishut era felicitat

1 comentario:

goiatdativier dijo...

E auei qu'èi çò medish en aqueste endret paisatge deu país deishat un drin mei au Nord (lo men Peirigòrd)e paisatge d'aqueste casalet a l'endret de Pau, en Bearn, e lo que damori.
Tostemp eth privilègi de patir tan com eth de partir.
Lo Lemosin de ma neishença e's se còbreish d'"un linçòu de fuelhas d'aur" e lo Bearn tan com Aran d'un "lincòu de nhèus d'alabastre".